Edició 3.285 (des del 27/09/2007)
Edició 3.285 (des del 27/09/2007)
Titulars | diumenge, 16 gener 2011
Huis clos inaugurarà la Sala Atrium de Barcelona

Huis clos inaugurarà la Sala Atrium de Barcelona

El nou espai polivalent i de petit format és l?aparador d?un projecte integral d?arts escèniques i audiovisuals

Amb Huis Clos (A porta tancada), de Jean-Paul Sartre, s?inaugurarà el proper 26 de gener la primera temporada de la Sala Atrium (carrer Consell de Cent 435 de Barcelona). El muntatge està dirigit per Raimon Molins i signat per la companyia resident a la sala, on romandrà fins al 27 de febrer. Anna Alarcón, Patricia Mendoza, David Verdaguer i Miquel Barcelona integren el seu repartiment.

L?obra ha estat traduïda de nou íntegrament al català, ja que la traducció existent data dels anys 60 i feia servir un català allunyat de la realitat actual d?aquesta llengua. El text és una de les joies que el filòsof i premi nobel Jean-Paul Sartre va escriure en base a la seva doctrina filosòfica de l?existencialisme, i suposa una oportunitat única per tractar la llibertat i els actes propis com a eix central de la responsabilitat per transformar la pròpia biografia individual i col·lectiva. ?L?enfer c?est les autres? (l?infern són els altres) ja clàssic de l?obra, resumeix una de les concepcions epistemològiques més actuals de l?home contemporani.

Sinopsi

El Garcin, la Inés i l?Estelle estan morts. Es troben, un darrera l?altre, en una habitació sense sortida. És un lloc fora de tota influència externa, estèril. En aquest infern trobarem doncs a un intel·lectual dubitatiu, una lesbiana proletària i a una dona jove casada amb un vell ric; tot sota l?entorn del món de les aparences. Amb aquesta situació comença el joc creuat i dialèctic de Sartre. Tots van descobrint les seves faltes, el seu passat, els seus orígens socials i al mateix temps la crua realitat del seu present, de la responsabilitat de la llibertat de la seva vida i dels seus actes. El joc dialèctic, sempre brillant, intel·ligent i amb pinzellades d?un humor existencialista i molt actual, marquen el ritme endimoniat d?aquest joc a tres bandes. La mirada denunciadora de l?altre sobre la vida i els actes de cadascun és omnipresent. Finalment els tres es descobreixen com les víctimes i els botxins d?ells mateixos i lligats indefinidament entre ells com així ho manifesta Garcin amb la famosa frase: ?L?enfer c?est les autres? (L?infern són els altres).

> Informació complementària

barcelonaprojecte