Edició 3.291 (des del 27/09/2007)
Edició 3.291 (des del 27/09/2007)
Titulars | diumenge, 7 desembre 2008
Guinovart, poeta de la matèria

Guinovart, poeta de la matèria

Durant els mesos de desembre-gener, Galeria Atelier presenta l?exposició ?Guinovart, poeta de la matèria?

Just quan fa un any de la desaparició del gran mestre de la pintura catalana Josep Guinovart, Galeria Atelier presenta a títol d?homenatge una mostra de la seva obra matèrica, realitzada a partir dels anys 60 fins a la darrera etapa de la seva trajectòria.
S?exposen una vintena d?obres recopilades amb l?objectiu de redescobrir el Josep Guinovart més matèric i per tant més arrelat a la terra i al seu voltant. Entorn del qual no només extreu la inspiració, sinó també els materials que incorpora en els seus quadres.
A principis dels anys 60, Guinovart utilitza la matèria com a base per, a través d?un procés de rascar i cremar la fusta, aconseguir el llenguatge que es proposa. Després incorpora objectes, perfora l?espai, a través de forats, portes, finestres, estripant el paper, creant profunditat, produint a vegades, sensacions de retaule. La seva obra s?enriqueix per la seves experiències en el camp dels murals, escenografies o tapissos,… el que fa possible un llenguatge de constant transformació.

Comença a mitjans dels 60?s a integrar collages amb paper, fibrociment… elements trets de la vida quotidiana, materials de rebuig artesanalment manipulats. Utilitza les formes de l?oval i la finestra com fons de les seves obres. En quan als colors, marquen una contradicció amb els elements reals que utilitza ( fustes, teles, tires de paper, oueres…). el quadre no es la superfície plana sobre la qual l?artista extén les seves formes i els seus colors.

Al 1970 augmenta la utilització de fibrociment, primer pla, després ondulat. L?art és entès, abans de tot com la vida a la seva fluïdesa. D?aquesta època és el quadre ?Amèrica Llatina?, mixta s/microciment de 170 x 95 cm., amb un fort contingut polític.

Trossos de fusta, branques, corda, sobre portes o taules, on deixa part de la fusta al descobert.

Al 1976 a la Biennal de Venècia, presenta tres obres, una de les quals de gran format, inclou importants collages de blat i de rostolls. Segueix utilitzant elements afegits com cordes, ulls de vidre, miralls, llapis, fotografies, troncs…

A finals dels 70 introdueix el fang com a resultat d?un viatge a Argèlia, la terra i la aridesa del desert.

Guinovart pren com a font d?inspiració per la seva creació artística, el món que l?envolta, la natura més propera i la que serveix per evocar paissatges viscuts, com el blat i els rostolls, vinculats a la seva infància rural i la gran ciutat amb productes com el fibrociment. Sembla que el seu propòsit sigui abraçar vital i creativament tota la realitat. Cal destacar ?La roda Era? Mixta s/fusta de 180 cm. diàmetre.

Els darrers temps, Guinovart es va tornar més líric. Renovà la percepció i la sensibilitat envers l’home, el paisatge i la Mediterrània, apareix el color blau als seus quadres, d?una manera progressiva, però cada cop amb més intensitat.
Són d?aquesta època ?la lluna pescadora?, oli s/tela de 100 x 79 cm., ?Espai blau?,….
Les seves obres fluctuen entre l?abstracció, la matèria pictòrica i el collage, així com entre la realitat interpretada i la realitat integrada en cada una de les seves obres.