Edició 3.674 (des del 27/09/2007)
Edició 3.674 (des del 27/09/2007)
Titulars | diumenge, 14 maig 2017

Girona reivindica Fidel Aguilar amb una gran antològica a la Casa Pastors

L’exposició “Un meteorit fugaç: Fidel Aguilar (1894-1917)” es podrà visitar fins al 10 de setembre

Redacció.- L’exposició “Un meteorit fugaç: Fidel Aguilar (1894-1917)” a la Casa Pastors, es una gran antològica per reivindicar el paper de l’autor coincidint amb el centenari de la seva mort. La mostra, que es podrà visitar fins al 10 de setembre, ha estat organitzada i produïda per l’Ajuntament de Girona, amb el comissariat de la historiadora i periodista Eva Vázquez, la coordinació del director de la Fundació Rafael Masó, Jordi Falgàs, i el disseny del muntatge de 3carme33. L’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, i el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Carles Ribas, participaran a la inauguració d’avui.

Aquesta retrospectiva examina l’aportació singular que va representar l’obra de Fidel Aguilar en el context de l’art català de principis del segle XX. L’exposició presenta més de dues-centes obres d’Aguilar, entre escultures, pintures, dibuixos, ex-libris, relleus i motius ornamentals, moltes de les quals són inèdites o poc conegudes, a més de nombrosa documentació gràfica relacionada amb l’escultor i alguns dels motlles de Ceràmiques Marcó que van contribuir a divulgar pòstumament el seu llegat. Per posar-lo en relació amb l’art del seu temps, també s’exposen una cinquantena de peces d’artistes contemporanis, com ara Enric Casanovas, Josep Clarà, Xavier Nogués, Joaquim Claret, Josep Aragay, Celso Lagar, Frederic Marès, Julio Antonio, Joan Baptista Coromina, Pere Torné Esquius i Josep Armengol.

L’exposició planteja un recorregut que permetrà visualitzar les fonts iconogràfiques de Fidel Aguilar a partir de tres eixos: el context de la Girona del tombant de segle, en què encara predominava l’estètica entre romàntica i acadèmica de Jaume Pons Martí, Prudenci Bertrana, Jaume Carolà, Joan Brull, Lluís Perich o Josep Pagès Ortiz; l’etapa del noucentisme aglutinat a l’entorn d’Athenea, que va afavorir el seu desvetllament als nous models de la modernitat que van representar artistes afins com ara Enric Casanovas, Josep Clarà, Gustave Violet, Esteve Monegal o Josep Armengol, però també al vitalisme del nucli de dibuixants satírics de la revista Aiguaforts, i un epíleg que permeti valorar la fortuna pòstuma de la seva aportació en el context de l’Art Déco i les successives resurreccions de què va ser objecte en les generacions següents.

En el marc de la mostra, s’han organitzat diverses activitats paral·leles, com tallers, conferències o visites comentades, per complementar el coneixement de l’artista gironí.



Escenaris

Recta Final del Festival Strenes amb dues de les estrenes més esperades

10/04/2014
Escenaris

L’ús de les pilotes de goma, a la comèdia negra ‘El rei borni’

05/09/2013
Lletres

S’espera un increment del 5% en facturació per aquest Sant Jordi 2017

23/04/2017
Tendències

L’ACIC proposa eines per tal que també puguin fer cultura

15/06/2008 5:07''