Edició 3.706 (des del 27/09/2007)
Edició 3.706 (des del 27/09/2007)
Televisió | dilluns, 11 gener 2010
Potser també t'interessa...
Josep Ramoneda, director del CCCB
SiesTV a Twitter

?M'agrada la cosa física i primària de la pintura?

L’art a través de la pintura de Pep Camps

La influència oriental és un dels trets característics de la pintura de Pep Camps, un artista que s’inspira i treballa pausadament al seu taller de l’Empordà.

En aquesta entrevista, Pep Camps explica a Ricard Planas, director de la revista Bonart, els detalls del seu procés creatiu i revel·la fins a quin punt la pintura és per a ell una mera necessitat.

Veure exposició

Comentar ( ) artistadirector

Pep Camps

Pep Camps és un artista que ha pres partit per la pintura, per l?expressió per mitjà de l?artifici que es resol sobre la superfície plana, amb els colors i els pinzells. És un pintor. Exerceix de pintor i n?és un infatigable apologista tot i que, ocasionalment, ha fet performaces i escultura.

Nascut a Girona l?any 1962, té una formació tècnica autodidacta i una sòlida formació conceptual acadèmica adquirida tant en la Universitat Autònoma de Barcelona (Història de l?Art) i complementada per la seva passió pels llibres i la música. Desde fa cinc o sis anys dona alguna classe de pintura a l'Escola Municipal d'Art de Girona.

La producció artística de Pep Camps té el punt de partida en el viatge que manifesta regularment en els canvis de residència que no són més que una altra forma de viatge i de decorat vital. Vista gran part de la seva obra i vistes les exposicions individuals que ha fet es conclou que sempre manté uns trets cal·ligràfics, estilístics i temàtics que sobrevolen amb més o menys contundència les distintes etapes pictòriques. El més evident d?aquests fils conductors és l?orient asiàtic, a vegades per temes ubicats en aquell món, altres per elements que en podríem dir de chinoiserie: ànecs, gerros, nus orientals, imatges de guerra. Tots provenen de una llarga estada, (prop de 5 anys), en aquelles latituds. Simultàniament, aquesta més que influència es dóna en la manera pausada  i subtil de pintar, remullada pel zen i per la interiorització dels paisatges propers als seus tallers o per la forma circular ?la forma més perfecta- que apareix en primer pla en moltes de les seves pintures.

També la seva obra ha estat un viatge pel seu temps; el passat segle XX contrapuntejat per l?artista amb elements i icones culturals i històriques que han hidratat el seu substrat ideològic; percebudes, a vegades, en la contradicció, i que instal·lades en el seu pensament, en la seva mirada, obren com uns autèntics contraforts de coneixement i d?esperit. És el Pep Camps dels paisatges recompostos i nets, el dels verds de l?esgarrifança, dels majestàtics Budes, de les ordenades escenes burgeses envaïdes pel descontrol simbòlic i colorístic: militar; el de la sexualitat tàcita, el dels mobiliaris que conviden al diàleg i a la narració, el dels estats d?ànim esquitxats de futurs incerts. Són pintures construïdes en la profunditat que proporcionen els plans pictòrics superposats, únicament, per citar-nos i sacsejar-nos en els plans de l?esperit i en el de les certeses bàsiques més enllà de la pròpia pintura.

Pep Camps necessita la feina de taller, la reflexió pausada, el coneixement de les tècniques pictòriques, i barrejar-ho tot amb les incerteses conceptuals provocades per la vida, els entorns humans, el sofriment propi i aliè, el contacte amb la natura ordenada dels seus entorns vitals com, també, els contactes oferts per les cadenes de televisió i la contradicció que desperta el pas del temps que ens ajusta les possibilitats de viatge i ens augmenta els plans de coneixement.

Pep Camps és un pintor i així ens ho exposa.

Sebastià Goday
Desembre 2007