“El negre no és un color, és un estat, el centre de l'energia”

Treballa en el món plàstic amb un profund sentit conceptual i teòric. Format en la confrontació entre el radicalisme del concepte i el respecte al coneixement històric, suma una extrema sensibilitat a un sentit funcional. La seva obra està marcada en l’ús i la investigació del negre i les seves interrelacions. Utilitza el negre com un camp d’energia d’on surten elements cal·ligràfics, signes, textures, matèries i fins i tot collages. Els elements reduccionistes que conjuntament amb la rotunditat dels acabats i la cuidada execució -en els espais delimitats de l’obra o en els il·limitats d’una instal·lació- creen una densitat profunda, d’extrema sensibilitat conceptual que duen a situar-nos en reflexió davant la presència de l’obra. Ha estat present en el procés de recuperació democràtica i en la normalització de la identitat catalana. Ha format part de la constitució de l’Assemblea Democràtica d’Artistes (ADAG) i de l’Associació d’Artistes Visuals (AAW), entre altres. Juntament amb Faixó, Fuses i Viader va realitzar i dirigir el projecte de color en la rehabilitació de les cases del riu Onyar de Girona. També va treballar en el desenvolupament industrial de noves cartes de colors. La seva obra està present en col·leccions públiques i privades a Europa i Amèrica. És un referent de l’Art Català i està considerat com un dels més alts representats de la generació oculta.