Edició 2.059 (des del 27/09/2007)
10/01/2012 |

Cinquanta anys de plena dedicació a la pintura

El Museu Universitari del Chopo exhibeix l’obra de Navarro Vives

El Museu Universitari del Chopo (Mèxic) acull l’exposició ‘Composicions atmosfèriques’ de Josep Navarro Vives, que va rebre un homenatge a Barcelona durant el qual se li va entregar un llibre sobre la seva vida, editat per bonart. L’exposició que Navarro presenta a Mèxic acull els treballs dels seus darrers anys, que mostren l’evolució des de l’inici fins a les cèlebres “atmòsferes pintades”.

Veure exposició virtual

Comentar ( ) barcelonaexposiciohomenatgellibremuseu

Navarro Vives

Navarro Vives

1931-1939

Neix el 1931 a Castelsarrasin (França), entre Moissac i Montauban. Als
quatre anys torna amb la seva família a Barcelona. Un any després,
esclata la Guerra Civil espanyola.



1945-1948

S'inscriu a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. Treballa a la Casa
Vídua Reixac d'imatges religioses, on destaca com a policromista i
daurador. Contacta amb Lluís Saumells i Ramon Sabi.



1952-1956

Ingressa a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi. Guanya el primer
premi de figura en l'exposició de pintures universitàries de Madrid.
Treballa amb el pintor Joan Serra, amb qui descobreix la Costa Brava,
els paisatges de l'Empordà i l'aire mediterrani.



1957-1959

Va a París amb una beca. Assisteix als cursos de l'École des Beaux-Arts i
classes de dibuix a l'Académie de la Grande Chaumière. Viatja a
Londres, on té la seva primera exposició individual a la Liberty Gallery
i participa en una col·lectiva a Studio Gallery. Comença a
experimentar amb l'informalisme matèric.



1960-1962

És becat a Londres per estudiar dibuix i gravat a la Saint Martin's
School. Consolida el seu treball matèric amb la sèrie de les portes.
Exposa a la Liberty Gallery i en la O'Hara Gallery i, de manera col·lectiva, a la International Art Gallery.



1963-1968

De tornada a Barcelona, ​​treballa en la sèrie de les portes, en la qual
estableix una recuperació de la forma basada en la matèria. Amb el
temps el seu treball s'esquematitza fins a arribar a l'abstracció
geomètrica. Exposa a la Sala d'Art de la Caixa d'Estalvis Municipal de
Pamplona i a la sala Neblín de Madrid.



1969

El seu pas per l'abstracció geomètrica té dos moments. El primer
s'identifica amb un treball constructiu de recerca del moviment
mitjançant elements modulars i repeticions estructurals. Exposa a la
galeria René Metrás de Barcelona, ​​participa en la Vintena Biennal de
São Paulo i en la col·lectiva Pictorama I.



1970

Dissenya el cartell i les medalles dels campionats europeus de natació
que se celebren a Barcelona. Exposa a les galeries Cadario de Milà, Il
Salotto de Como, a la Galerie des Artistes Contemporains de la Résidence
Empain de Brussel·les, i participa en la col·lectiva Expo-juny 70
de la galeria René Metrás de Barcelona.



1971

Exposició a la galeria Sen de Madrid i en les col·lectives: Gravats
actuals a Lió, França, Man 71 a la galeria René Metrás de Barcelona; art
d'avantguarda del XI Saló d'agost, al Museu d'Eivissa; Testimoni 70 del
nou art espanyol , exposició itinerant per Europa i Amèrica; i Col·lectiva Picasso 90 a la Sala Pelaires
de Palma de Mallorca.




1972

Exposició a la galeria René Metrás de Barcelona. Viatja a Estats Units i
mostra el seu treball en la Henry Gallery de Washington, D. C.
Participa en les col·lectives Presències del nostre temps a la galeria
Grisos de Bilbao i Plàstica catalana contemporània, itinerant per
Espanya.



1973

La segona fase de la seva recerca en l'abstracció geomètrica arriba a
conseqüència de concentrar-se en les sensacions òptiques, basant-se
només en el color i la llum. Exposició col·lectiva Constructivisme a
la galeria Atenas de Saragossa.



1974

Realitza Disform Edicions, un projecte d'edicions d'art. Exposicions a
les galeries Pelaires de Palma de Mallorca i Rayuela de Madrid.



1975

Exposicions a les galeries René Metrás de Barcelona i Fenícia de Puerto Banús.



1976

Exposició a la galeria Theo de Barcelona. Es veu obligat a deixar els
pinzells per motius de salut. Pateix un fort cop emocional. A partir
d'aquest moment sent el desig de tornar a l'art figuratiu.



1977

Participa en l'exposició col·lectiva Gran format a la galeria Theo de Madrid.



1978

Forja un nou llenguatge a partir de la natura morta, la barca i el
paisatge, en obres que conviden a la reflexió, un figuratiu poètic més
enllà de la realitat. Participa en l'exposició col·lectiva Panorama 78 a la galeria Theo de Barcelona i València.



1979

Exposició individual a la Fountain Gallery de Oregon, Estats Units i col·lectives a la galeria Theo: Petit format a Barcelona i Madrid, i
Artistes mediterranis a Barcelona.



1980

Exposicions a les galeries Martha Lincoln de Vero Beach, Florida, i
Renneth, de Westhampton Beach, Nova York. Participació en les col·lectives resencias del nostre temps, a la galeria René Metrás de
Barcelona, ​​i Col·lecció Segle XX de la galeria Theo de Barcelona.



1981

Exposicions a les galeries Heller de Madrid, a la Fountain Gallery of Art, de Portland, i en la Theo de Barcelona.



1982

Exposició a la Works Gallery I i en la Works Gallery II de Southampton, Nova York.



1983

Exposicions a les galeries Daedalus de Barcelona, ​​Robert Taylor de
Houston; Reymondin de Lausana, Suïssa i en la Works Gallery I de
Southampton, Nova York.



1984

Exposició a la galeria Robert Taylor de Houston.



1985

Exposicions a la galeria Martha Lincoln de Vero Beach, Florida, i en la Works Gallery II de Southampton, Nova York.

Els museus obren portes de nit per celebrar el seu dia internacional


Els museus estan de celebració en motiu del seu dia internacional i ho volen gaudir amb el públic. Més de 60 centres museístics de Catalunya obren les seves portes de forma gratuïta fins a la matinada per mostrar els seus tresors i molt més.

Sala d'exposicions

“La vida és tan misteriosa i rara que no s'entén”

Torres Monsó

“La vida és tan misteriosa i rara que no s'entén”
Enguany es celebren els noranta anys de l'artista Francesc Torres Monsó. Després de setanta anys de producció continuada, Torres Monsó manté la sensibilitat perenne per explorar la plasticitat clàssica, però plenament integrat en la subjectivitat en la qual sempre i des de sempre acaba l'art.
[Veure l'exposició virtual]