Edició 3.650 (des del 27/09/2007)
Edició 3.650 (des del 27/09/2007)
Televisió | dimecres, 4 novembre 2009
SiesTV a Twitter

?Vivim en un món d'imatges?

El fotògraf Joan Fontcuberta presenta ?Dactilografies? a la Fundació Espais

Fontcuberta s’inspira en els experiments protofotogràfics de J. H. Schulze el 1727, en què va prendre lletres com a cossos opacs, i en l’exploració formal dels fotògrafs de les avantguardes històriques com Christian Schad, o més tard Man Ray o Laszló Moholy-Nagy, entre d’altres.

Ricard Planas, director de la revista Bonart, entrevista Joan Fontcuberta al seu estudi.

Veure exposició

Comentar ( ) director

Joan Fontcuberta

Joan Fontcuberta (Barcelona, 1955) presenta ?Dactilografies? a la Fundació Espais (carrer del Pou Rodó, 7-9 17004 Girona). A partir del 6 de novembre.

ENTRE LA REALITAT I LA IMATGE: ESTRATÈGIES COMUNICATIVES.
?Dactilografies? és la primera exposició del nou cicle que acaba d'inaugurar la Fundació Espais, després de 25 anys d'activitat ininterrompuda, amb un renovat compromís per l'art contemporani.
La proposta de Joan Fontcuberta aborda des de diferents perspectives la problemàtica del llenguatge i de la comprensió dels textos, així com els mecanismes i estratègies del fet comunicatiu. El projecte ?Dactilografies? (2009) dóna nom al conjunt de l'exposició, que també inclou les sèries ?Deletrix? (2006) i ?Semiòpolis? (1999).
El fotògraf barceloní s'ocupa de les dificultats perceptives del text, que n'allunyen o n'impossibiliten la percepció, i investiga els processos de negació i censura de la paraula escrita. En ambdós casos, l'impediment en apropar-nos al text i als continguts genera paradoxalment un nou fet comunicatiu.
Fontcuberta s'ocupa del llenguatge i de les idees, doncs reflexiona en paral·lel sobre les barreres físiques o culturals que ens separen del coneixement, de la crítica i de l'opinió.
Però en el plantejament d'aquest fotògraf i investigador del pensament fotogràfic, hi ha també un discurs que es basteix sobre la història de la fotografia i l'experimentació formal i conceptual. Intel·ligent i irònic, com sempre és un plaer de deixar-se endur per la imbricació de significants continguts en la seva obra.

De lletres i mans
Fontcuberta s'inspira en els experiments protofotogràfics de J. H. Schulze el 1727, en què va prendre lletres com a cossos opacs, i en l'exploració formal dels fotògrafs de les avantguardes històriques com Christian Schad, o més tard Man Ray o Laszló Moholy-Nagy, entre d'altres. Més enllà d'això, repara en les confrontacions temàtiques entre la realitat immediata i el propi cos com a font de coneixement i de recerca. Man Ray i Moholy van fer ús del cos, estampant-ne fragments, en especial - remarca Fontcuberta - perfils del rostre i mans, precisament les parts que més usem per comunicar i que més diuen d'un mateix. Així, el fotògraf homenatja la fotografia com a experimentació formal i com a llenguatge: ?...la història del fotograma s'inicia amb el registre d'unes lletres i culmina amb la inscripció d'unes mans?. Però també és un reconeixement al pedagog Juan de Pablo Bonet, l'introductor del sistema dactilològic?. De Pablo va publicar l'alfabet manual per senyes el 1620, considerat com al primer tractat modern de fonètica i logopèdia. Si l'alfabet fonètic es basa en la forma d'algunes lletres, Joan Fontcuberta es remet a l'origen formal d'aquestes - que són alhora reducció d'un element real - i especula sobre com se superposen les imatges reflectides per la cultura en diferents estrats, que van i venen entre la realitat i les grafies que la simbolitzen.

Paisatges abans i després del text
A ?Semiòpolis?, Joan Fontcuberta proposa una sèrie de paisatges construïts a partir de texts en sistema Braille. El fotògraf s'abalança sobre les pàgines en relleu que reprodueixen fragments d'obres mestres de la literatura, la ciència i el pensament. Aquestes imatges, que nosaltres solament podem interpretar com a paisatge i des de l'ús conceptual que s'en fa en el projecte fotogràfic, no poden ser llegides ni interpretades en el seu sentit literal per les persones cegues, que no poden ni veure ni resseguir amb els dits, les lletres, les paraules, els pensaments...  Per a Fontcuberta ?la paradoxa incideix en ?la  responsabilitat de tenir ulls quan altres els perderen? (José Saramago, ?Ensaio sobre a Cegueira?, 1995). Més enllà d?utopies futuristes, aquests paisatges teixits d?un intrigant codi cibernètic acaben resultant metàfores tant de la visió com del coneixement?. Tanca la tríada la sèrie ?Deletrix?, sobre textos censurats. Fontcuberta s'interessa aquí pels traços del censor tant com per la idea mateixa de censura i d'obstrucció a l'accés total o parcial del text. Al fotògraf li interessa la plasticitat del gest que censura, que s'expressa sovint amb una llibertat inaudita. Tan és que la censura sigui religiosa, com militar o política, tan és que sigui més o menys propera en el temps. Fontcuberta queda fascinat de nou per l'anar i venir dels sentits, per l'encontre que lliuren des del text i el gest interpretacions contradictòries i l'evidència de com sovint la negació esdevé exaltació d'allò que ha pretès amagar.

Mercè Alsina?bonart cultural