Edició 3.711 (des del 27/09/2007)
Edició 3.711 (des del 27/09/2007)
Televisió | dimarts, 28 abril 2009
SiesTV a Twitter

?Cap obra bona és fàcil?

Els esquinçats d’Antoni Llena

Antoni Llena forma part dels artistes subtils arribats a la plenitud del seu art després de la batzegada de l?informalisme i al marge del populisme propugnat pel Pop Art.

És un d?aquells artistes que, un moment, dubtaren sobre si valia la pena continuar fent el que se?n diu art.
Ricard Planas, director de la revista Bonart, entrevista Antoni Llena al seu estudi de Barcelona.

Veure exposició

Comentar ( ) artdirector

Antoni Llena

ELS ESQUINÇATS D?ANTONI LLENA

Antoni Llena forma part dels artistes subtils arribats a la plenitud del seu art després de la batzegada de l?informalisme i al marge del populisme propugnat pel Pop Art. És un d?aquells artistes que, un moment, dubtaren sobre si valia la pena continuar fent el que se?n diu art, perquè la societat llisca vers el món del disseny que, en principi, hauria de constituir el nou món de les formes però què, una vegada el disseny en ple funcionament es percep que si bé dóna satisfaccions humanes funcionals no arriba a assolir el punt que fos capaç de diluir, dissoldre el buit en el que finalment s?aboca tot el que és humà. És aquest neguit que l?impulsà a revenir al tractament de les formes gratuïtes i inútils de les coses que si potser tampoc remeien res tanmateix sembla que hi al?ludeixin, facin referència al no se sap què, que és aquell punt on hi són presents les formes de l?art que si bé tampoc resolen res tanmateix hi apunten i, amb això, ja n?hi ha prou perquè la sensibilitat i la ment no intentin momentàniament tirar més endavant.

ELS MATERIALS I EL NEGUIT. L?obra de Llena es troba en el punt de l?ambigüitat on no se sap, si es volgués entrar en el plantejament d?una qüestió de gèneres de creativitat plàstica, si hom es troba en l?àmbit de l?escultura, dels esbossos arquitectònics o bé d?una certa pintura molt sui generis. Això no solament perquè el material d?elaboració esdevé molt inesperat i insòlit, sinó també perquè gairebé sempre s?estén a les tres dimensions i tot plegat és de molt difícil estructuració consolidada. Es tracta, al principi, de papers esquinçats, aparentment d?una manera barroera però realment amb premeditació perquè les línies dels estrips segueixin les que puguin suggerir esfondrament del que és sòlid o consistent, o que impliquin associació amb l?esgarrifança del dolor. Aprofita també tots aquells materials que portin associat el neguit de la paraula retinguda, del signe de la vida que s?escapa d?un cos, com la sang. Per assolir aquestes sensacions recorre a les cintes magnètiques, al cotó fluix, als papers d?embolcall de tots els gruixos, densitats i/o procedències naturals o sintètiques; recorre a aquells materials que formalment puguin assumir la presència del plec o del manyoc, el que sigui fràgil, efímer, que doni la sensació de la poca sostenibilitat, de la durada, però que en el seu cas, per assumir la presència d?obra d?art, ens és mostrat i presentat amb totes les garanties de seguretat i manteniment de la inestabilitat visual associada.

ENTRE L?INFORMALISME I L?ART POVERA. Dins de la infografia històrica actual, a l?obra de Llena se l?ha encabit en l?àmbit d?una escultura concreta que acaba esdevenint informal, que oscil?la entre el que indubtablement seria una expressió conceptual, però realitzada seguint les possibilitats de l?art povera que, al meu criteri, és una de les manifestacions més subtils i perverses de la subjectivitat plàstica contemporània.

ARNAU PUIG

GALERIA CÀNEM
C/ Antonio Maura, 6. Tel. 964 22 88 79. www.galeriacanem.com
Horari: de dilluns a dissabte, de 17 a 21 h. Altres horaris, amb cita prèvia
Directors: Pilar Dolz i Mestre i Rafael Menezo i Rozalen