Bonaventura Ansón és un autor d'allò més versàtil. Al llarg de la seva trajectòria ha excel·lit en la pintura, el dibuix, la ceràmica i l'escultura. La seva darrera creació es basa en escultures que simbolitzen les presons de l'ànima. Anson es mostra preocupat per la dependència de les noves tecnologies, que "ens roben el pensament".
Ricard Planas, director de la revista Bonart, entrevista a Bonaventura Ansón davant de la seva obra.
Veure exposició virtual
Els Mossos d'Esquadra impedeixen la subhasta de dos dibuixos de Gaudí sobre la Colònia Güell
La Sala Balclis de Barcelona tenia previst subhastar aquest dijous els dos únics dibuixos del conjunt original previst per Antoni Gaudí per a l'Església de la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló, amb un preu de sortida de 275.000 euros. Però part de la par...
Sempre he pensat que l’art és quelcom important, no tant sols en el moment que vivim sinó sobretot en el transcurs de la història. Els pobles s’han conegut a través de l’art i de la cultura.
Ésser pintor és ja de per si un privilegi, com ésser escultor, músic, literat… però ésser artista és superior. La pintura, l’escultura i la música són disciplines que serveixen pel desenvolupament artístic, però moltes vegades no arriben per si soles a categoria d’art. Per arribar a artista, no n’hi ha prou en exercir-ho de professió o estar tècnicament més o menys dotat: l’artista és vocacional. L’art, en un percentatge molt elevat, és sacrifici, és vocació.
L’artista necessita totes les disciplines per expressar-se, quantes més millor. Necessita ser ric en coneixements de tècniques i materials per poder utilitzar cada vegada el que sigui més escaient, més idoni, per tal de fer el seu missatge entenedor. Avui tenim molts materials a l’abast apropiats per idees noves en el temps. Idees que creixen dins una societat també nova i en constant evolució.
En aquests moments, personalment m’interessa expressar en la meva obra un fort sentiment de llibertat. Crec que ens trobem atrapats per una multitud d’obligacions (que ens hem creat nosaltres mateixos) i de les que ara en som esclaus. El meu símbol de llibertat és el núvol. Què més representatiu que la transparència del metacrilat per representar-lo?
AGORA GALERY
