Edició 4.094 (des del 27/09/2007)
Edició 4.094 (des del 27/09/2007)
Titulars | dijous, 29 novembre 2018

Exposició de Jaume Plensa al MACBA, tres dècades dels seus treballs

La mostra compta amb obres des de la dècada de 1980 fins a les més actuals

Redacció.- L’exposició de Jaume Plensa al MACBA planteja un recorregut per gairebé tres dècades del seu treball. Per accedir-hi, els visitants han de travessar una gran fotografia del seu estudi, on s’acumulen maquetes i esbossos, materials i eines, anotacions i rastres d’una vida. Després, dibuixa un itinerari que permet un accés coherent al món de l’artista; i, per primera vegada en la història del museu, inclou un espai exterior com si fos una sala més del recorregut, ja que s’han instal·lat dues obres ‒The Heart of Trees (2007) i The Heart of Rivers (2016)‒ al pati d’escultures. És un desdoblament que, en més d’un sentit, es correspon amb la manera de treballar de l’artista, que sempre ha alternat l’ús d’espais exteriors i interiors. Sovint l’inaudit sorgeix de les tensions generades entre oposats: pes i lleugeresa es combinen en la rotunditat d’un metall que aspira a la ingravidesa gràcies a un únic punt de suport o bé, fins i tot, sense tocar a terra.

Aquesta tensió per oposició emergeix a Mémoires Jumelles (1992), una obra composta per onze puntals de ferro tibats entre dues parets enfrontades que aguanten un objecte quotidià, probablement de l’entorn de treball de l’artista, reproduït en fosa. L’espectador hi ha de passar per sota. La totalitat se sosté per tensió, per la força de la mateixa escultura. Com totes les de l’artista, aquesta escultura no ocupa un espai, sinó que en genera un altre, i ho fa a través de la pressió i la distància que plantegen els objectes.

D’una manera anàloga es contraposen i s’alternen el so i el silenci. El so que acompanya el recorregut per l’exposició és un so provocat per l’oscil·lació de la matèria, escultura que vibra i que penetra en la ment del públic a través de les orelles. A Matter-Spirit (2005) el visitant colpeja la peça amb un mall, de manera que no sols l’activa, sinó que la fa present a la resta de persones que hi ha a les sales. Rumor (1998) fa realitat la voluntat del poema de Blake en què s’inspira: una gota d’aigua, lleugera i mínima, omple literalment tot l’espai. Glückauf? (2004), amb un dring de lletres metàl·liques, genera un murmuri tant pel moviment de les persones com pel del corrent d’aire. Dante’s Dream (2003) acompanya amb el seu bressoleig, semblant al d’un claustre monacal. Com a contrapunt, altres peces parlen des del poder de l’absència de so. Silence (2016) reclama un lloc on no calgui parlar. El seu protagonista obra des d’una serenitat màxima i convida l’espectador a fer el mateix; és un equilibri que troba en la calma el seu entorn natural. Self-Portrait with Music (2017) es planteja com un silenci eixordador: a través de la notació musical, omple l’espai de múltiples melodies. L’obra de Plensa conté també nombroses referències a la poesia i la ciència.



Escenaris

Jordi Tonietti, animador infantil

12/07/2009 5:01''
Cinema

L’Acadèmia del Cinema Català ret homenatge a ‘Esplugas City’ i els Estudis Balcázar

09/11/2017
Videoclips

Els darrers nadals

09/01/2012 05:03
Lletres

Rafael Vallbona presenta Forasters, el seu últim llibre

15/04/2008 5:40''