Edició 3.361 (des del 27/09/2007)
Edició 3.361 (des del 27/09/2007)
Titulars | dissabte, 15 juny 2013
can mario fundacio vila casas

El treball monumental d’Enrique Asensi i la tensió matèrica d’Elmar Thome protagonistes d’estiu a Can Mario

La Sala Empordà presenta l'exposició d'Eduard Bigas La màquina de viure

Les Sales 1 i 2 acolliran l’exposició Intramurs de l’escultor valencià i resident al Penedès Enric Asensi. La mostra, que es podrà visitar fins al 15 de setembre, contempla set escultures de grans dimensions que cerquen la verticalitat per endinsar-se en un procés de despullament figuratiu i projectar així, un treball de gran força expressiva. Resident a Alemanya des de mitjans dels anys setanta, el primer contacte d’Enric Asensi amb l’escultura fou de temàtica figurativa influenciat per artistes de les primeres avantguardes com Juli González o Constantin Brancusi. Ben aviat, però, es va veure immers en un procés de despullament evolucionant cap a una abstracció geomètrica i una concepció monumental de l’escultura, per a posicionar-se finalment davant l’essència més primigènia i projectar un treball de gran força expressiva.

Paral·lelament, la sala 3 de Can Mario acull l’exposició homenatge Elmar Thome. Escultor una mostra que neix fruït de la donació d’obres que féu l’any 2012, la fotògrafa Anna Oswaldo Cruz Lehner, vídua de l’artista. Amb el desig de retre-li homenatge i donar a conèixer el seu treball, la Fundació Vila Casas presenta la producció d’un escultor que experimentà amb rigor i metodologia les possibilitats infinites del llenguatge contemporani. Les obres escultòriques d’Elmar Thome (Baviera, 1964-Palafrugell, 2005) es caracteritzen per la combinació de materials de naturalesa industrial, com ara el ferro rovellat amb d’altres provinents de la natura. Elements orgànics i artificials que conjuminats aconsegueixen crear una tensió que traspua la pròpia matèria per copsar el fet creatiu. En paraules del crític brasiler Luiz Camillo Osório – recollides per Patricio Vélez en el pròleg del tríptic de la present exposició- “és fascinant veure com les escultures d’Elomar Thome, tot i fer l’efrecte de la fragmentació del cos per la tècnica, revelen uan creença en la regeneració promoguda per la factura artística i pel vigor de la forma escultòrica” .

Per la seva banda, la Sala Empordà presenta l’exposició d’Eduard Bigas La màquina de viure.Un conjunt de deu teles elaborades durant la seva estada a Berlin que projecten el tarannà d’experimentació i recerca pròpia del pintor. A través de l’espontaneïtat, tant gestual com conceptual a l’hora de plasmar els seus pensaments, el treball d’Eduard Bigas (Palafrugell, 1959) es materialitza en composicions de factura delicada que, conduïdes pel lirisme de formes oníriques, resten suspeses en la vacuïtat de l’espai. La potència tonal i les formes estranyes d’una banda, i la suspensió de la temporalitat per l’altra, contrasten amb la senzillesa, l’equilibri i la bellesa. Un contrast evocador d’un seguit de narracions ambigües dins d’un món determinat per la incertesa, la confusió i la crisis, que l’artista evoca des d’una mirada irònica i sarcàstica mai mancada d’esperança.