Edició 3.354 (des del 27/09/2007)
Edició 3.354 (des del 27/09/2007)
Titulars | dilluns, 14 febrer 2011
El so implícit de Michael Sailstorfer

El so implícit de Michael Sailstorfer

Nova proposta innovadora de l'Espai 13 de la Fundació Miró

L’Espai 13 de la Fundació Miró acull des del 18 de febrer fins al 25 de març un nou lliurament del cicle So Implícit, que aquesta ocasió va a càrrec de Michael Sailstorfer.

Les obres de Michael Sailstorfer són experiments especialment concebuts per donar resposta a una única pregunta: què pot ser una escultura? Sonar, la peça ideada per a l?Espai 13, és el resultat d?un experiment: trencar el vidre d?una finestra per mitjà d?un senyal acústic.

Michael Sailstorfer, que tot sovint utilitza referències literàries en el seu treball, esmenta el cas d?Oskar Matzerath, el protagonista de la novel·la de Günter Grass El timbal de llauna (1959), aquell nen que va parar de créixer per decisió pròpia quan tenia tres anys i que era capaç de trencar vidres amb el timbre de la seva veu. També al·ludeix a la interessant Window Blowout (1976), de l?artista nord-americà Gordon Matta-Clark, una complexa acció artística que va consistir a disparar contra els vidres de les finestres d?un edifici de Nova York.

Sonar (2010) és una peça molt experimental que parteix del repte d?aconseguir que un senyal acústic es converteixi en una escultura o, cosa que és el mateix, de fer visible un senyal acústic. Amb aquest fi, Sailstorfer ha construït una habitació de fusta amb una sola finestra de vidre i, mitjançant uns potents altaveus i un generador de so col·locats a l?interior, l?ha sotmesa a la freqüència, decibels i pressió necessaris per arribar a destruir el vidre. La pel·lícula final de l?experiment, que recull tot el procés fins al moment en què el vidre es trenca, es mostra dins de l?habitació a través de l?única finestra que hi ha, el vidre de la qual ha estat substituït.

Completa l?exposició de l?Espai 13 la peça Micròfon a la boca (2006), en la qual el crani humà esdevé una caixa de ressonància de la mateixa manera que una guitarra elèctrica es retroalimenta amb un amplificador.

Trajectòria de Michael Sailstorfer

Caracteritzada per un salvatge sentit de l?absurd, la subversió poètica i l?humor malenconiós, l?obra de Michael Sailstorfer té a veure amb un espai invisible, dinàmic i existencial, on la distància i el temps esdevenen categories rellevants per a la contínua expansió del coneixement espacial. Transformacions, canvis de context, demanda d?espai: el seu treball revela de seguida l?interès de l?artista pels objectes quotidians i els materials del nostre àmbit immediat, així com la seva fascinació per la identitat específica
i la història d?aquests objectes.

Sailstorfer sotmet els objectes a un escrutini extrem: són desmantellats, disseccionats, deformats, adaptats i reconstruïts amb noves formes com a instal·lacions poeticorealistes. En aquest procés adquireixen una significació essencial tant l?espai que els envolta com el que utilitzen.

L?artista fa servir un ampli espectre de materials diferents i objectes funcionals ?des de fanals a helicòpters, passant per parades d?autobús, cotxes, caravanes i fins el propi sòl del bosc? amb una mena d?alquímia arquitectònica molt audaç que els transforma en interessants escultures disfuncionals, el previ utilitarisme esdevé bogeria d?inutilitat, seducció i humor.

Com en les escultures de Manfred Pernice, Sailstorfer dirigeix una saludable mirada a les qualitats formals de l?objecte, i deixa oberta la possibilitat de carregar-lo de ficció i romanticisme. L?artista descriu la seva proposta artística amb una cita d?Isa Genzken: ella pretén fer un art que ?no surt tant del cap com de l?estómac?. Sailstorfer allibera el seu treball de la càrrega de la interpretació: la seva habilitat és trobar el que és poètic en allò que és prosaic.

El cicle So implícit

So implícit és el segon cicle d’exposicions per a
l’Espai 13 comissariat per l’artista multidiscilplinari TRES i suggereix
la continuïtat amb el cicle anterior, Silenci explícit, alhora que
subratlla el creixent interès dels artistes visuals per la utilització
del so en el seu treball.

Els cinc participants en aquest
projecte són tots artistes eminentment visuals que utilitzen el so d’una
manera implícita, és a dir, integrant-lo en la seva obra sense que
aquesta l’expressi necessàriament com a element primordial. La seva
preferència pel camp de la instal·lació suggereix la pràctica d’un art
sense limitacions en els recursos expressius, en què la transformació de
l’espai sol ser un element central.

> Informació complementària

proposta