Edició 3.358 (des del 27/09/2007)
Edició 3.358 (des del 27/09/2007)
Titulars | dimecres, 23 novembre 2011
El Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona organitza un esmorzar literari amb l'escriptora Michela Murgia

El Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona organitza un esmorzar literari amb l’escriptora Michela Murgia

Bibliotecaris, periodistes, traductors i escriptors reben l'autora més mediàtica d'Itàlia

El Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona ha organitzat per demà, divendres 25 de novembre, d’11 a 13 h, a la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter, un esmorzar amb l’escriptora Michela Murgia.
L’objectiu d’aquesta trobada amb l’autora més mediàtica d’Itàlia, en la qual participaran bibliotecaris, periodistes, traductors i escriptors, és intercanviar impressions sobre la seva novel·la L’acabadora i debatre temes culturals, històrics i d’actualitat.
En la seva visita a Girona, Michela Murgia estarà acompanyada d’un altre artista sard que viu i treballa a Catalunya des de fa molts anys, Stefano Puddu, autor de l’epíleg en l’edició catalana. Puddu destaca per haver obert camí a grans intel·lectuals poc coneguts aquí i molt apreciats a l’estranger, com ara Serge Latouche (expert en l’economia del decreixement) o Sergio Dogliani (director de les biblioteques Idea Store de Londres).
Michela Murgia
Escriptora nascuda l’any 1972 a Cabras, població d’uns 9.000 habitants de la província d?Oristano, a l?illa de Sardenya (Itàlia). És una gran comunicadora, molt activa i provocadora, compromesa amb temes de llengua i identitat, dones, religió, política i actualitat. Manté un bloc que resumeix la seva intensa activitat en tots aquests camps: http://www.michelamurgia.com.
És autora d’assaigs diversos. El salt a la fama, però, li va arribar el 2010, a Itàlia, amb el premi Campiello per la novel·la L’acabadora, ambientada als anys cinquanta, que abans ja havia rebut dos premis menors. El 2011 va ser traduïda al català per Proa i al castellà per Salamandra. Tot i que encara no s’ha presentat ni promocionat a Catalunya, ha desvetllat la curiositat i l?interès dels lectors tant per les seves dots descriptives com també per l’originalitat i potència dels temes tractats.
De fet, la paraula que dóna nom al títol, ?acabadora?, es refereix, en sard, a una pràctica ancestral d’algunes zones rurals de l’illa, segons la qual una de les dones del poble tenia la capacitat de posar fi, secretament, a les agonies dels moribunds.
En la novel·la també apareix el fenomen de les adopcions acordades entre famílies, els anomenats ?fills d’ànima?. 
girona