Edició 3.562 (des del 27/09/2007)
Edició 3.562 (des del 27/09/2007)
Titulars | dimecres, 23 novembre 2011

El Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona organitza un esmorzar literari amb l’escriptora Michela Murgia

Bibliotecaris, periodistes, traductors i escriptors reben l'autora més mediàtica d'Itàlia

El Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona ha organitzat per demà, divendres 25 de novembre, d’11 a 13 h, a la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter, un esmorzar amb l’escriptora Michela Murgia.
L’objectiu d’aquesta trobada amb l’autora més mediàtica d’Itàlia, en la qual participaran bibliotecaris, periodistes, traductors i escriptors, és intercanviar impressions sobre la seva novel·la L’acabadora i debatre temes culturals, històrics i d’actualitat.
En la seva visita a Girona, Michela Murgia estarà acompanyada d’un altre artista sard que viu i treballa a Catalunya des de fa molts anys, Stefano Puddu, autor de l’epíleg en l’edició catalana. Puddu destaca per haver obert camí a grans intel·lectuals poc coneguts aquí i molt apreciats a l’estranger, com ara Serge Latouche (expert en l’economia del decreixement) o Sergio Dogliani (director de les biblioteques Idea Store de Londres).
Michela Murgia
Escriptora nascuda l’any 1972 a Cabras, població d’uns 9.000 habitants de la província d?Oristano, a l?illa de Sardenya (Itàlia). És una gran comunicadora, molt activa i provocadora, compromesa amb temes de llengua i identitat, dones, religió, política i actualitat. Manté un bloc que resumeix la seva intensa activitat en tots aquests camps: http://www.michelamurgia.com.
És autora d’assaigs diversos. El salt a la fama, però, li va arribar el 2010, a Itàlia, amb el premi Campiello per la novel·la L’acabadora, ambientada als anys cinquanta, que abans ja havia rebut dos premis menors. El 2011 va ser traduïda al català per Proa i al castellà per Salamandra. Tot i que encara no s’ha presentat ni promocionat a Catalunya, ha desvetllat la curiositat i l?interès dels lectors tant per les seves dots descriptives com també per l’originalitat i potència dels temes tractats.
De fet, la paraula que dóna nom al títol, ?acabadora?, es refereix, en sard, a una pràctica ancestral d’algunes zones rurals de l’illa, segons la qual una de les dones del poble tenia la capacitat de posar fi, secretament, a les agonies dels moribunds.
En la novel·la també apareix el fenomen de les adopcions acordades entre famílies, els anomenats ?fills d’ànima?. 
girona