Edició 3.290 (des del 27/09/2007)
Edició 3.290 (des del 27/09/2007)
Titulars | dilluns, 16 gener 2012
El MNAC presenta una mostra de 50 gravats de Marià Fortuny

El MNAC presenta una mostra de 50 gravats de Marià Fortuny

Hi estan representats els temes que l'artista va conrear en l'etapa de plena maduresa creativa

El Museu Nacional d’Art de Catalunya renova la sala dedicada a l’obra gràfica i exposa unes 50 estampes que mostren l’extraordinària destresa de Marià Fortuny com a gravador. Aquestes estampes formen part del fons del Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC, i algunes d’elles no s’havien exposat mai.

A la nova sala dedicada al Fortuny gravador estan representats tots els temes, com l’orientalisme, el gènere de casaques o els retrats, que l’artista va conrear a partir de la dècada de 1860, quan arriba a la seva maduresa creativa i aconsegueix una gran projecció internacional.

La selecció d’obres ofereix una nova visió de conjunt, alhora que permet descobrir els processos de treball a través de les diferents proves d’artista. Obres com ara ‘Guàrdia de la Casba a Tetuan’, de 1861, ‘Tiradora de cartes’, de 1867, ‘L’anacoret’a, de 1869, o ‘El botànic’, de 1868-1869, permeten veure com Fortuny explora el clarobscur i assaja temes i recursos que després aplica a la pintura.  També s’exposa l’última estampa que Fortuny va realitzar, un retrat de Velázquez, de 1873.

El conjunt contribueix a reafirmar el paper central de Marià Fortuny com a figura clau en la història del gravat europeu, juntament amb Ribera i Goya.

Fortuny gravador

Personalitat de perfil polièdric, caracteritzada per una gran versatilitat tècnica i per ser capaç de conrear diferents disciplines: pintura, dibuix i gravat, Marià Fortuny (1838-1874) ha estat reconegut com l’artista català més internacional del segle XIX. El Gabinet de Dibuixos i Gravats del MNAC conserva una de les col·leccions d’obra gràfica més importants del pintor, que és el resultat d’una història molt rica, en la que destaca, per la seva dimensió sentimental, la donació, el 1921, de l’Àlbum Goupil, realitzada conjuntament per la seva dona, Cecilia de Madrazo, i el seu fill, Marià Fortuny Madrazo. Pel que fa a adquisicions, la compra a Marià de Madrazo i López de Calle el 1966 de més d’un centenar de gravats va representar un notable enriquiment de la col·lecció, una selecció de la qual exposa ara el MNAC.

Tot i que el Gabinet de Dibuixos i Gravats no conserva estampes del seu primer període d’activitat, els inicis de Fortuny com a gravador es remunten a la seva etapa de formació barcelonina, durant els darrers anys de la dècada de 1850, quan va col·laborar en la realització d’il·lustracions litografiades per a publicacions literàries i on es revela una marcada influència de l’il·lustrador francès Gavarni (1805-1866). No obstant això, a partir de la dècada de 1860, la seva producció va experimentar un canvi de rumb estilístic i tècnic fins a convertir-se en un artista original, replet de matisos tècnics, que adopta un llenguatge innovador i aborda nous reptes, que li portaran a plantejar-se el procés creatiu com un desafiament permanent, mostrant una actitud molt permeable a descobrir nous efectes estètics.

A partir d?aquest moment, l’interès temàtic de Fortuny convergirà en una mateixa direcció i conrearà els temes que, com l’orientalisme o el gènere de casaques, van contribuir més a configurar la seva personalitat pictòrica. Malgrat que es tracta d’un creador singular, l’eco de la tradició en la seva obra es fa evident i moltes de les seves produccions reflecteixen la familiaritat amb les fórmules compositives, les ambientacions i, fins i tot, els personatges que formen part de l’imaginari de l’obra gravada de Ribera i Goya, dos dels artistes que més el van influir.

> Informació complementària