Edició 3.354 (des del 27/09/2007)
Edició 3.354 (des del 27/09/2007)
Titulars | dimarts, 15 octubre 2013
amatpiniella

El MHCat acull l’exposició “Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci”

De l’autor de K.L. Reich, obra considerada com el principal testimoni literari català de l’horror de l’holocaust

L’exposició Joaquim Amat-Piniella: escriure contra el silenci, que el Museu d’Història de Catalunya acollirà fins el 6 de gener de 2014, és una de les principals propostes del programa d’activitats que l’Ajuntament de Manresa –amb la col·laboració de diferents entitats de la ciutat- està portant a terme al llarg de 2013, amb motiu de la commemoració del centenari del naixement de l’escriptor Joaquim Amat-Piniella (1913-1974), supervivent del camp de Mauthausen i autor de la novel·la autobiogràfica K.L. Reich, que és considerada la principal aportació de Catalunya en l’àmbit de la literatura concentracionària, al mateix nivell que obres d’autors amb projecció internacional, com Primo Levi, Robert Antelme, Imre Kertész i Jorge Semprún.

La mostra respon a l’objectiu de reivindicar una figura que ha estat víctima de l’oblit, mancada del necessari reconeixement, tant pel seu valor simbòlic en qualitat de víctima de la barbàrie nazi i el franquisme, com per la seva obra, exponent de la literatura testimonial.

El muntatge pretén oferir una visió de conjunt a l’entorn de la figura i l’obra d’Amat-Piniella, a través de les quatre grans etapes que defineixen la seva trajectòria vital: La República de les llibertats, Una vida marcada per la Guerra Civil, Fugitiu, refugiat i presoner i L’exili interior.

Al llarg del recorregut, l’exposició aborda aspectes com l’activisme cultural i polític d’Amat-Piniella durant l’etapa republicana, la seva tasca periodística, el paral·lelisme amb autors de l’anomenada generació sacrificada (Salvador Espriu, Mercè Rodoreda, Màrius Torres, Pere Calders…), la relació amb Maria Llaveries, l’incident de l’expulsió de Manresa durant el franquisme, la coneixença amb Montserrat Roig, etc.

El muntatge exhibeix també documents amb un alt valor testimonial, entre els quals destaquen cartes enviades des del front de guerra, postals escrites des de Mauthausen, el manuscrit del poema “L’hora blanca” (escrit el 1945 a Ebensee, quatre dies després d’haver estat alliberat), el primer mecanoscrit de K.L. Reich i un exemplar de la novel·la El casino dels senyors, dedicat i signat per Amat-Piniella el 1960, moments abans de l’incident de la seva expulsió de Manresa a càrrec d’un dirigent falangista.

La mostra s’articula a través de quatre passadissos irregulars, delimitats per murs de diferents alçades, cada un dels quals correspon a una de les etapes vitals de Joaquim Amat-Piniella. L’exposició pretén no tan sols informar a partir de textos, imatges i objectes, sinó també evocar sensacions a través del recurs als sentits, de manera que susciti en el visitant una experiència singular. Per aquest motiu incorpora diferents recursos escenogràfics. Al llarg del recorregut de la mostra apareix el llibre com a metàfora, en diferents situacions i formes que pretenen suggerir diversos moments històrics (llibres oberts i suspesos a l’aire, com a símbol de l’optimisme de l’etapa republicana, llibres trossejats i tirats per terra com a símbol de la Guerra Civil, llibres cremats com a símbol de la destrucció de la cultura de l’etapa concentracionària i llibres grisos i tombats cap per avall, com a metàfora de la censura i el silenciament de la cultura durant el franquisme).

Al final de l’exposició, una successió de peanyes amb diferents llibres de l’autor pretén oferir una invitació a la lectura de l’obra d’Amat-Piniella, que continua viu a través del seu llegat literari.