Edició 3.287 (des del 27/09/2007)
Edició 3.287 (des del 27/09/2007)
Titulars | dilluns, 26 març 2012
El geni del retrat

El geni del retrat

CaixaForum Barcelona acull una selecció de les millors fotografies publicades per Pedro Madueño en trenta-cinc anys de professió

Dins la seva programació cultural, l?Obra Social ?la Caixa? presta una atenció preferent a les manifestacions artístiques més contemporànies, les dels segles XX i XXI. Mitjançant les seves exposicionssobre cinema i fotografia, l?Obra Social ?la Caixa? vol mostrar la influència de les imatges en la sensibilitat contemporània i destacar el paper dels grans
creadors visuals del segle XX en la nostra manera de veure el món.

Aquesta vegada, l?Obra Social ?la Caixa? presenta ‘Pedro Madueño. Retrats periodístics, 1977-2012’, la primera retrospectiva d?un dels fotoperiodistes catalans en actiu més destacats de la seva generació. Pedro Madueño (La Carlota, Còrdova, 1961) esdevé avui un testimoni excepcional de tres dècades de fotoperiodisme. Fa trenta-cinc anys que Madueño està vinculat a la fotografia de premsa, i la major part de la seva carrera professional l?ha desenvolupat al diari ‘La Vanguardia’. Ha estat professor associat de l?Escola de Fotografia de la Fundació Politècnica de Catalunya i de la Universitat Pompeu Fabra.
Actualment imparteix classes de postgrau a la Universitat Autònoma de Barcelona. Els seus
treballs li han valgut set premis FotoPres ?que atorga l?Obra Social ?la Caixa??, un Laus d?Or de Fotografia, el Premi Godó de Fotoperiodisme, un Award of Excellence de la Society for Newspaper Design (SND) i el de la Fundació Vila Casas de fotografia.

‘Pedro Madueño. Retrats periodístics, 1977-2012’ fa un repàs per la seva trajectòria professional, primer al diari ‘Tele/eXpres’, on va entrar a treballar l?any 1977 amb només 16 anys, i, a partir del 1983, a ‘La Vanguardia’. La mostra aplega una cinquantena de retrats que van des de les primeres feines fins avui dia, i que ens mostren la manera com Madueño ha consolidat un estil recognoscible i únic en el retrat periodístic.

Malgrat que el seu treball com a fotògraf de premsa va lligat a l?actualitat i la immediatesa, Madueño ha tingut la traça de fer fotografies que anaven més enllà d?un lloc determinat i un cert moment, ha buscat allò que la fotografia pot tenir de més perdurable i ha fet retrats que s?acosten al retrat definitiu. Per exemple, en la gran fotografia de cos sencer de Joan Brossa amb pantalons curts, l?escorç de Miquel Martí i Pol o els primers plans, contundents, de José Hierro o Juan Marsé.

Amb alguns escriptors, com Joan de Sagarra i Quim Monzó, ha establert una relació de complicitat que li ha permès accedir a la seva intimitat i participar en la construcció de la seva imatge pública. La mostra també permet copsar com Madueño ha estat capaç de construir sèries de fotografies que, tot i estar lligades a l?actualitat del moment i separades per anys de diferència, mantenen una constant. És el cas de la sèrie formada per les imatges de Baltasar Porcel, Robert Saladrigas, Eduardo Mendoza, Rafael Sánchez Ferlosio, Juan Goytisolo i Terenci Moix.

Un dels temes que Madueño ha desenvolupat amb més instint fotogràfic durant la seva carrera ha estat el retrat de l?escriptor de gira, a l?habitació d?hotel. El fotògraf ha convertit l?ambient impersonal de la cambra en el teatre d?una representació privada. És el cas dels retrats de John Irving, Joyce Carol Oates, Arundhati Roy i Salman Rushdie.

En els seus grans retrats, Madueño es fixa en el rostre per desentranyar el caràcter de la persona. En les fotografies hi ha sempre un joc de llums i ombres que emmarquen el protagonista, i uns elements molt senzills ?una finestra amb una cortina, un vidre, un sofà, una persiana, un llit d?hotel? per descriure un ambient provisional.

L?altre àmbit en el qual l?aportació de Madueño ha estat decisiva és el retrat de polítics. La personalitat del retratat va lligada a una actitud, en un moment i un entorn concrets, que pren un valor simbòlic. Jordi Pujol mana, Felipe González s?acomiada del poder, Baltasar Garzón resisteix, el rei es fa fugisser però al
mateix temps sembla que vigila. La tercera part de l?exposició reuneix fotografies de gent del món de l?art, l?espectacle i la fotografia.

Madueño ha concebut els retrats a fotògrafs com un homenatge als seus mestres: l?elegància i la sofisticació de Leopoldo Pomés, el posat excèntric de Carlos Pérez de Rozas, la passió per la fotografia de Francesc Català-Roca.

I, finalment, s?exhibeixen retrats dels artistes amb qui Madueño ha establert una relació més estreta: Joan-Pere Viladecans, Antoni Pitxot, Jaume Plensa i, per sobre de tots, Antoni Tàpies, fixat en una foto rotunda, un d?aquells retrats essencials de Pedro Madueño que aniran units per sempre al personatge, a qui ha aconseguit despullar amb la seva fotografia.

Antoni Tàpies, artista. Barcelona, 2009 © Pedro Madueño.

> Informació complementària

barcelonageni