Edició 3.287 (des del 27/09/2007)
Edició 3.287 (des del 27/09/2007)
Titulars | diumenge, 17 maig 2009
El bcn216 i Carles Santos presenten l?espectacle ?Piturrino fa de músic?

El bcn216 i Carles Santos presenten l?espectacle ?Piturrino fa de músic?

La nova producció del pianista és un concert per piano amb conjunt instrumental

El bcn216 presenta amb col·laboració amb el polifacètic artista Carles Santos, ?Piturrino fa de músic?; una sèrie de concerts-espectacle que tindran lloc al Teatre Lliure fins el 24 de maig emmarcats en del cicle de nova creació escènica Radicals Lliure.
Carles Santos, Premi Nacional de Música 2008 i un dels millors artistes de la música i l?escena del nostre país; i el Grup Instrumental bcn216, una de les formacions de música contemporània més importants del panorama musical català, s?uneixen per crear una sèrie de 6 concerts únics on es combinarà música i espectacle.

Carles Santos com a músic resident del Teatre Lliure, ha convidat al bcn216, grup resident a l?Auditori, a treballar plegats en aquest nou espectacle. El bcn216, per la seva part, segueix apostant per la música contemporània i els projectes d?avantguarda de qualitat. ?Piturrino fa de músic? és una coproducció entre Teatre Lliure i el Grup Instrumental Barcelona 216.

Carles Santos es va graduar al Conservatori Superior de Música del Liceu de Barcelona. Va continuar els seus estudis a París, amb els mestres Février, Casadesús, Maga Tagliaferro i Margaret Long; i posteriorment a Suïssa, com alumne de Harry Datymer. El 1961 va començar a actuar com a pianista, interpretant obres de Bartók, Schönberg i Webern. El 1968 es va traslladar als Estat Units, on va conèixer músics d?avantguarda com John Cage. Als anys setanta va fundar, juntament amb Josep Maria Mestres-Quadreny, el Grup Instrumental Català (GIC).

Alguns dels seus espectacles més destacats són Arganchulla Arganchulla Gallac a l?Akademie der Kunste de Berlín (1987), Tramuntana Tremens al Mercat de les Flors Barcelona (1989), Asdrúbila (1992), Jocs Olímpics de Barcelona (1992), Ricardo i Elena al Teatre Nacional de Catalunya (2000), L?adéu de Lucrècia Borja per a la inauguració del Teatre Lliure de Montjuïc (2001), Sama Samaruck Suck Suck a la La Villete de París (2002), El Compositor, La Cantant, el Cuiner i la Pecadora (2003) i La meua filla sóc jo (Teatre Lliure, 2005, espectacle guardonat amb tres Premis Max).

> Informació complementària