Els dos cantautors uneixen esforços i sumen el seu repertori per explicar històries sinceres i properes, carregades amb grans dosis d’esperança i cavalcant damunt d’una actitud crítica i constructiva que ens ha de portar, inevitablement, a viure de la millor manera possible, amb respecte i dignitat. Abras i Freixas s’acompanyen de la calidesa de les veus, una de més trencada, l’altra de més punyent, per oferir-nos l’essència i la intimitat de les cançons, aquelles que tan sols es canten amb l’austeritat justa i precisa d’una guitarra. Una de les moltes maneres d’entendre i de percebre aquesta vida, sovint tocada i retallada, però constantment reivindicada i cantada.
Redacció.- L’espai artístic Chiquita Room, en col·laboració amb l’Istituto Italiano di Cultura di Barcellona, inaugura l’exposició “Ubi Consistam”, de l’artista italiana Marina Sagona (Roma, 1967), que exposa per primera vegada a Catalunya. La mostra parla sobre la construcció i la difuminació de la identitat nacional. La cita “Ubi Consistam”, que en la traducció llatina del […]