Edició 3.361 (des del 27/09/2007)
Edició 3.361 (des del 27/09/2007)
Titulars | dissabte, 11 juny 2011
Avui es posa en marxa l?activitat 'El Palau Nacional. Arquitectura i memòria'

Avui es posa en marxa l?activitat ‘El Palau Nacional. Arquitectura i memòria’

Una nova visita comentada permetrà conèixer un dels edificis més emblemàtics de la ciutat

El MNAC posa en marxa l?activitat El Palau Nacional. Arquitectura i memòria, una visita comentada a aquest edifici tan emblemàtic, seu actual del Museu Nacional d?Art de Catalunya. La visita permet l?accés a espais del Museu que habitualment estan tancats al públic, com ara la Sala Sert o els terrats, des d’on es gaudeix d’unes vistes úniques, i permet conèixer la història del Palau i la seva relació amb Barcelona, o aprofundir en els detalls de la seva arquitectura, tan característica.

El Palau Nacional. Arquitectura i memòria es portarà a terme cada diumenge, de les 11h a les 13.30 h, tot i que els grups podran sol·licitar fer la visita en un altre horari.

Els participants d?aquesta activitat rebran un llibret sobre la història del Palau Nacional amb imatges de l?Exposició Internacional i de l?edifici.

El Palau Nacional

Construït amb motiu de l?Exposició Internacional de l?any 1929, el Palau Nacional va ser projectat primer per Josep Puig i Cadafalch i dut a terme per Pere Domènech i Roura, Eugeni P. Cendoya i Enric Catà. L?edifici és un clar exemple de l?arquitectura de la denominada escola Beaux-Arts. Es tracta d?un estil arquitectònic pompós i tradicionalista que es contraposava a les últimes tendències racionalistes que recollien alguns del pavellons d?altres països participants a la mateixa Exposició Universal; en són un exemple el pavelló d?Alemanya projectat per Mies van der Rohe, del qual podem veure avui una reconstrucció al seu emplaçament original, o bé el pavelló de Iugoslàvia el qual, construït al costat mateix del Palau Nacional, contrastava amb les seves formes geomètriques.  

Finalitzada l?Exposició, molts dels edificis van ser enderrocats i el Palau Nacional va romandre tancat mentre l?Ajuntament de Barcelona en decidia el futur. No és fins l?any 1934 que obre de nou les seves portes com a Museu d?Art de Catalunya.

De la seva trajectòria com a museu, en destaquen dues grans reformes arquitectòniques: la que es porta a terme un cop acabada l?Exposició Internacional per tal d?adequar l?edifici a les seves noves funcions, i la que s?inicia l?any 1985 a càrrec de l?arquitecta italiana Gae Aulenti, que inicia les obres el 1990 i que no finalitza fins a la inauguració de totes les sales l?any 2004.

D?aquesta darrera reforma són testimonis espais com ara el vestíbul, una zona profundament jerarquitzada on s?obren els patis de llums que procuren al visitant un major confort en la visita,  o la Sala Oval, antic nucli d?actes oficials i festes, que es converteix en l?àgora central del Museu i on es troben els principals serveis que aquest ofereix al públic: auditoris, botiga-llibreria, aules-tallers i cafeteria, així com l?antiga Sala del Te que més tard va passar a ser taller de restauració, i que avui acull la Biblioteca del Museu, oberta al públic.

Alguns dels espais nobles de l?antic palau es van sacrificar en la darrera reforma. En el seu moment va ser molt controvertit l?enderrocament de l?escala monumental que va permetre l?obertura dels patis de llum del vestíbul i del pis superior. D?altres, com és el cas d?alguna de les dependències reials, de les quals ens donen testimonis les fotografies dels despatxos i d?altres serveis privats dels reis, avui formen part del recorregut per les sales de les col·leccions del Museu. Un d?aquests espais, el Saló del Tron, lloc de recepció del rei Alfons XIII, és avui el restaurant del Museu. Destaca, també, la sala de protocol del Museu, de nova creació, que acull les pintures murals de Josep Maria Sert que antigament decoraven el saló de ball de l?Hotel de Sir Philip Sassoon a Park Lane, Londres.

El recorregut permetrà visitar també un dels indrets menys coneguts de l?edifici: els terrats, on es troben ubicats els grans reflectors que il·luminen amb els seus feixos de llum el cel de la ciutat de Barcelona, una de les imatges més presents en l?imaginari dels barcelonins i, durant molt de temps, icona turística i promocional de la nostra ciutat.

> Informació complementària