Edició 3.356 (des del 27/09/2007)
Edició 3.356 (des del 27/09/2007)
Titulars | dimarts, 22 abril 2014
sies.tvbrams

Anem tancant les portes a la por, el nou disc de Brams

Brams publica el dotzè disc de la banda, el segon des del seu retorn

La banda va néixer l’any 1990 a Berga amb l’objectiu de ser presents a totes les festes majors d’aquell estiu a la comarca. Així de clar: ganes de divertir-se aprofitant el fet que a la colla d’amics tots tocaven algun instrument, menys un, que tenia per afició escriure lletres de cançons. I aquell estiu va durar dos o tres anys. I mentrestant s’havien adonat que tenien allò que sempre havien desitjat: un mitjà de comunicació —modest però seu— i això els va donar l’empenta per decidir que explicarien tot allò que sempre havien volgut explicar. I van començar a fer cançons cercant la complicitat de la gent, però no cercant-la en l’interior pregon de cadascú, sinó en aquelles veritats que són col·lectives. Aquella era i és la seva arma. Perquè tothom és capaç d’identificar dins seu l’emoció d’una obra d’art, una emoció personal, inexplicable. Però també tothom és capaç de connectar l’emoció pròpia amb la dels altres. Aquest era i és el seu camp de batalla.

D’aleshores ençà, dotze discos en vint-i-tres anys, comptant-hi els lustre en què es pensaven que s’havien retirat. El 2010 una gira de vintè aniversari els va animar a tornar-hi i des d’aleshores s’enfronten al pitjor dels monstres que pot amenaçar un grup, aquell que no es cansa de repetir allò que els discs que fan els grups després de refundar-se són una merda.

Ensangonats d’aquesta batalla, Brams presenta “Anem tancant les portes a la por”, un disc contextualitzat en la realitat col·lectiva dels catalans de 2014, en un temps en què les realitats col·lectives perillen de caducar més de pressa que mai. Perfeccionistes de la coherència discursiva, res no es diu perquè sí. I pretenen donar formes contemporànies a la seva música utilitzant les matèries primeres que han fet servir sempre. Renovar la forja, inventar aliatges amb el mateixos metalls.

“Anem tancant les portes a la por” no és un disc conceptual però té com a nexe la cronologia de les idees que s’hi expliquen i aquí, és clar, hi ha unitat en el concepte.

> Informació complementària

Anem tancant les portes a la porBergaBrams