Edició 3.291 (des del 27/09/2007)
Edició 3.291 (des del 27/09/2007)
Titulars | dimecres, 18 febrer 2009
Ai Ai Ai presenta el seu últim treball discogràfic

Ai Ai Ai presenta el seu últim treball discogràfic

El disc, Lo més gran del món, s?estrenarà el dissabte 28 de febrer a l?Hospitalet de Llobregat

Ai Ai Ai estrenaran les cançons del seu nou CD, Lo més gran del món a la Sala Salamandra de l?Hospitalet de Llobregat el proper dissabte 28 de febrer, en un concert emmarcat en la seva gira catalana de presentació.
Lo més gran del món (Propaganda pel fet!, 2008), el seu nou referent discogràfic d?estudi després de 10 anys, és un treball vital, de retrobament, mestís i, com sempre, festiu i alegre que aposta per una rumba del s. XXI, unint el ventilador amb l?electrònica, fusió que han batejat com a maquinolandera.

Nascuts l?any 1991 i després d?una aturada entre els anys 2000 i 2007, el grup es va retrobar l?any 2007 i actualment està integrat per Pep Lladó (teclats, veus i programacions) i Rafalito Salazar (guitarra i veu) -músics de Gato Pérez- i les incorporacions de David Torras (guitarra i veu) i Jordi Gas (veu). La banda va tornar a la activitat presentant el recopilatori de greatest hits ?Les millors cançons del mil?lenni passat? (Ventilador Music, 2007) i durant la primer part del 2008 han estat girant intensament el seu nou espectacle, que combinava amb passió i disbauxa la seva trajectòria (amb hits de tota la vida) i la nova etapa (amb un format de sound system únic en el gènere de la rumba).

Lo més gran del món és el nou treball d?estudi del grup com a continuació natural de ?Les millors cançons…?, i apareix justament 10 anys després del darrer LP, Esperit de Vi (AZ Records, 1998). Com no podia ser d?una altra manera, la banda en presenta aquest disc de retrobament a la manera gitana: amb ?arte y alegria?.

Lo més gran del món és un compendi de cançons de rumba amb la constant presència d?elements perfectament combinats. Aquesta mescla es fa palesa de manera clara en el llenguatge, on el català es barreja sense miraments amb més d?una llengua (i que sobre tot es deixa influir per expressions gitanes), però també en la fusió d?estils i gèneres, amb un eclecticisme voluntari i decidit que abraça des dels sons balcànics a l?havanera, del reggae al funk i del garrotin a la salsa. Així, no és sorprenent que les col?laboracions d?aquest disc siguin noms com, entre d?altres, Massilia Sound System (Marsella), Larry McDonald (Jamaica ? NYC, percussionista emèrit de clàssics com ?Funky Kingston? o ?Rivers of Babylon?), Quino Béjar, Xavi Ciurans i Edu Acedo (de Gertrudis), Papa Dee (de Brooklyn Funk Essentials), Joan Garriga (La Troba Kung-Fu), L?Empordanet (grup d?Havaneres de Palafrugell) i evidentment ?lo més gran? dels gitanets catalans (Paco Pubill, Johnny Salazar, Francisco ?Rambo? Batista…).

Els Ai Ai Ai es van donar a conèixer l?any 1991 amb el seu primer CD titulat Això Brama (BMG/Ariola, 1991), amb el qual donaven mostres d?una rumba heterodoxa, sense complexes i amb un pes important de les lletres. En aquella època ja eren un referent de la nova rumba mestissa, en català i fusionada amb d?altres gèneres com el pop o el funk.

La banda va interrompre la seva activitat l?any 2000, després de quatre discos editats, gires per Catalunya i part d?Europa (especialment França i Alemanya, a on van visitar les seves principals ciutat i festivals). Durant el 2007 té lloc el retrobament de Pep Lladó i Rafalito Salazar, i decideixen tornar a caminar plegats acompanyats en aquesta ocasió de David Torras i Jordi Gas. Entre tots quatre sumen carreres ben prolífiques, entre les que destaquen formar part dels combos de Gato Pérez, Patriarcas de la Rumba, Jarabe de Palo, Sabor de Gràcia, Sau…

Per definir-los, res millor que les pròpies paraules del grup: ?Som escatològics. Política, lingüística, i socialment incorrectes. Som un mal exemple per a les noves generacions i un perill per a qualsevol moble bar quan estem junts, però ens agrada com som. Algú podrà dir-nos que ja tenim edat de posar seny però a nosaltres ens sembla un privilegi poder seguir fent el golfo mentre els nostres excompanys d?institut es dediquen a treballar en una empresa seriosa o dirigir el consell d?administració de qualsevol empresa.?

> Informació complementària

febrertreball