Edició 4.742 (des del 27/09/2007)
Edició 4.742 (des del 27/09/2007)
Titulars | Dijous, 11 setembre 2014

Àfrica al cor, una exposició del MUME que commemora els 20 anys de la desaparició forçosa de Joaquim Vallmajó

El Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera i el Grup d’Empordaneses i Empordanesos per la Solidaritat (GEES) inauguren aquest dissabte dia 13 de setembre, a les 12 del migdia,l’exposició Àfrica al cor. El conflicte ruandès vist per Joaquim Vallmajó. L’acte serà conduït per Jordi Font Agulló, director del MUME i hi intervindran Sònia Martínez i Juli, alcaldessa de la Jonquera i presidenta del Consorci del MUME, Jordi Palou-Loverdos, director del Memorial Democràtic, Béatrice Umutesi, sociòloga ruandesa exiliada, i Lluís Bertran i Saura, secretari general del Departament de Governació i Relacions Institucionals (Generalitat de Catalunya). Josep M. Bonet, membre del GEES i amic personal de Vallmajó, oferirà una visita guiada als assistents.

L’exposició es podrà veure del 13 de setembre fins al 2 de novembre i llavors itinerarà a sales d’exposició o centres cívics que hi tinguin interès, així com a institucions o entitats vinculades a la Xarxa d’Espais de Memòria del Memorial Democràtic. És un projecte del GEES (Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat) que compta amb la col∙laboració de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà, el MUME i el Memorial Democràtic, així com també del Fòrum Internacional de la Veritat i la Justícia als Grans Llacs i el DIR (Diàleg Intraruandès) i el suport de l’Ajuntament de Figueres i la Diputació de Girona. Aquesta mostra té com a principal propòsit commemorar el vintè aniversari de la desaparició forçosa de Joaquim Vallmajó i dels fets dramàtics ocorreguts a Ruanda des de l’1 d’octubre de 1990, un conflicte que segueix obert.

Joaquim Vallmajó (Navata 1941- Ruanda 1994) fou un sacerdot empordanès de l’orde dels missioners d’Àfrica (Pares Blancs), que va exercir com a missioner prop de trenta anys a Ruanda. El 26 d’abril de 1994 va ser assassinat pel Front Patriòtic Rwandès (FPR), grup guerriller enfrontat en un violent conflicte, encetat a inicis dels anys noranta i de conseqüències terribles per a la població civil d’aquest petit país africà de la zona dels Grans llacs. Durant la seva llarga estada a Ruanda, Joaquim Vallmajó va destacar per la seva entrega al costat dels més humils i desposseïts. Aquest posicionament el va dur a treballar per millorar les condicions de vida de milers de camperols amenaçats per les dificultats econòmiques i la guerra.

Alhora, va ser una veu crítica, i va denunciar els abusos de poder i les violacions dels drets humans que es van cometre en un llarg i complex enfrontament que anava més enllà de les suposades diferències ètniques entre els principals pobladors de Ruanda, els hutus i els tutsis. Aquesta actitud ètica, en sintonia amb les seves conviccions religioses, va fer que Joaquim Vallmajó fos considerat una persona incòmode per qui estava a punt d’aconseguir el poder a Ruanda –el Front Patriòtic Ruandès–, després d’un abril de 1994 sagnant, en què centenars de milers de persones foren assassinades i moltes altres van haver de refugiar-se en zones frontereres dels països circumdants, especialment a l’antic Zaire, avui República Democràtica del Congo, on les matances i les persecucions van prosseguir en un context d’exili i de desplaçaments forçosos.

L’exposició té la particularitat de mostrar el testimoniatge que ens va deixar Joaquim Vallmajó a partir de les seves cartes i les fotografies fetes sobre el terreny. És una mirada des de l’interior de l’hecatombe en què es va sumir la Ruanda d’aquells anys, amb la voluntat de fer visible el sofriment dels més febles. Alhora, l’exposició també proporciona una explicació general sobre els antecedents del conflicte ruandès i la seva connexió amb la confluència d’interessos econòmics i geopolítics inconfessables entre les elits governamentals africanes, les potències del primer món i les companyies transnacionals.

La part gràfica s’ha completat amb fotografies cedides per cortesia del foto-periodista Bru Rovira, que va prendre a Ruanda durant la seva tasca de corresponsal de guerra per a mitjans de comunicació catalans.

El GEES es va crear al 1994 arran de la desaparició de Joaquim Vallmajó. Amb aquesta exposició de caràcter itinerant que comença al MUME vol, d’una banda, donar a conèixer els fons documental de Joaquim Vallmajó, dipositat la primavera passada a l’Arxiu Comarcal de l’Alt Empordà (digitalitzat per l’ACAE i disponible en línia) i, de l’altra, a partir de l’exemple del compromís de Joaquim Vallmajó, pretén conscienciar sobre la rellevància de la justícia social i la Cultura de la pau a través de la mediació i la promoció del diàleg inclusiu, sense oblidar que aquestes vies de reconciliació necessiten paral·lelament l’aclariment de les responsabilitats dels crims comesos. En aquest sentit, la iniciativa de la Justícia universal n’és la principal eina tal i com succeeix en aquest cas concret de Ruanda, ja que hi ha interposada una querella contra quaranta alts càrrecs del govern ruandès en actiu, promoguda, juntament amb d’altres entitats, pel GEES.

 



Videoclips

Més

24/07/2011 04:48
Música

Juliol atapeït a la Fundació Vila Casas

30/06/2011
Cinema

Kenneth Branagh i Michelle Williams protagonitzen ‘Mi semana con Marilyn’

25/02/2012
Escenaris

Un muntatge teatral que relata el drama de l?exili durant la Guerra Civil

17/11/2008 4:40''

“Feminista havies de ser”, una exposició que reivindica d’una manera diferent i creativa el feminisme

Al Palau Robert del 23 de setembre al 29 de novembre

Redacció.- El Palau Robert acollirà l’exposició “Feminista havies de ser”, que reivindica d’una manera diferent i creativa, el feminisme, i proposa un recorregut per alguns dels molts motius que justifiquen la seva necessitat com a moviment d’alliberament de les dones al segle XXI per a transformar la societat i assolir la igualtat efectiva de gènere. […]